1. |
G1
02:43
|
|||
Sorprès de respirar,
amagat i feble.
Sóc un ésser aïllat,
que es nodreix de restes.
Vago pel metro, pel súper, pel parc,
com si fos l'últim soldat
d'un exercit derrotat.
Només n'he après a cops.
A cops.
És de la mort,
d'on surt la vida.
Només n'he après a cops:
A cops, a cops.
És de la mort,
d'on surt la vida.
No vull ser fort.
No vull ser fort.
No vull ser fort.
No vull ser fort.
No vull ser fort.
No vull ser fort.
No vull ser fort.
No vull ser...
Ignoro els altres com
l'últim animal del bosc,
intentant fugir del foc.
Només n'he après a cops.
A cops.
És de la mort,
d'on surt la vida.
Només n'he après a cops:
A cops, a cops.
És de la mort,
d'on surt la vida.
Tot creixement és fosc!
Tot creixement és fosc!
Tot creixement és fosc!
Tot creixement és fosc!
Fosc!
Fosc!
Fosc!
Fosc!
|
||||
2. |
S
03:26
|
|||
l temps se'n va,
la vida esclata
d'avorriment
i de nostàlgia.
El feinejar,
constant i erràtic,
d'éssers banals
m'omple de fàstic.
Em sento estrany,
a punt de caure,
quan em repel
el bosc de cares
i les idees
que col·lapsen,
aixecant pols
i embrutant l'aire.
Estic cansat,
no sé orientar-me.
Quin lloc més trist,
ara que em faltes.
Entre el no-res i un abocador,
s'hi ha perdut una manera
d'entendre el món.
El temps se'n va,
la vida esclata
de tant horror,
de tanta ràbia.
Però em fan costat,
surten de mi,
aquesta força
i la riquesa
i l'esperit.
Entre el no-res i un abocador,
s'hi ha perdut una manera
d'entendre el món.
Entre el no-res i un abocador,
s'hi ha perdut una manera
d'entendre el món.
Força, riquesa i esperit.
Força, riquesa i esperit.
|
||||
3. |
G2
02:44
|
|||
Alguna arruga, algun pelat
em fan pensar que avui encara segueixo viu.
Ja no em fa mal mirar enrere,
somric quan penso en tots els temps passats.
La foscor ja no m'espanta,
he après a moure'm per instint.
La solitud ja no m'ofega,
he agafat forces, segueixo fugint.
El mateix que m'ha portat fins aquí
em manté despert cada nit.
Quan intento fugir és quan m'intento dir,
quan intento fugir és quan m'intento dir:
No he canviat res del que sigui que m'amago.
Ja fa temps, ja fa temps que m'ha atrapat.
Tot acaba quan no hi ha final.
Tot acaba quan no hi ha final.
Tot acaba quan no hi ha final.
Tot acaba quan no hi ha final.
Temps després, te n'adones
que has trobat les raons:
no és més fort qui colpeja,
sinó qui sap encaixar millor els cops.
No he canviat res del que sigui que m'amago.
Ja fa temps, ja fa temps que m'ha atrapat.
Tot acaba quan no hi ha final.
Tot acaba quan no hi ha final.
|
||||
4. |
M
03:18
|
|||
El teu llegat ens fa renéixer.
El teu llegat ens fa renéixer.
Quan tu te'n vas anar, ens vas deixar un blau
i extraviats, sense camí.
Des que te'n vas anar, pilotem la nau
convençuts que ens en sortim.
Però no estem bé, avui som menys
i la vida ens ha ferit.
A vegades lluny, a vegades junts
i, quan cal, a cops de puny.
El teu llegat...
El teu llegat...
El teu llegat ens fa renéixer.
El teu llegat ens fa renéixer.
Sense energia ens retrobem al teu vaixell,
però acaba el dia i tu no hi ets.
Ni l'apatia ni la por ens han fet ser qui som:
ho prometem, serem valents.
Quan tu te'n vas anar, ens vas deixar un blau
i extraviats, sense camí.
Des que te'n vas anar, pilotem la nau
convençuts que ens en sortim.
El teu llegat...
El teu llegat...
|
Kid Tunero Barcelona, Spain
Vivim temps complicats i és fàcil perdre's, però cal seguir lluitant. Tot creixement és fosc.
Streaming and Download help
If you like Kid Tunero, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp